Patrimoni Escultòric

Les creus de terme
L’origen de les creus de terme és incert , però es creu que estaven situades en llocs que delimitaven el termes dels pobles. L’altra versió és de donar la benvinguda  o acomiadament dels transeünts i persones que passaven per allà tot beneint  el seu camí.
A la comarca hi ha una gran quantitat de creus de terme. Unes més  treballades, altres més antigues i altres més actuals. Però totes elles estan plenes de simbolisme, d’història i cultura que s’ha anat conservant als pobles de generació en generació.
Les creus de terme simbolitzen la tradició i l’esperit religiós de les persones que han conservat les seves creences  al llarg dels anys.

LES CREUS DE TERME D’ANGLESOLA
A l’extrem de la plaça de Santa Anna, la creu assenyala l’entrada a la zona antiga del poble. Data del segle XV, d’estil gòtic renaixentista. La seva base està formada per tres esglaons de pedra que ens condueixen a l’escut dels Anglesola. L’any 1980 fou declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) integrat dins el conjunt artístic.
Al poble hi havia 3 creus de terme, però només se’n conserven dues. Aquesta perquè durant la guerra civil espanyola la van desmuntar i van guardar-la en un  lloc segur. En acabar les lluites la van col·locar prop del lloc originari.
L’altra creu de terme és més petita; antigament  estava situada a l’entrada del poble, actualment està ubicada davant l’església parroquial de Sant Pau de Narbona. 

 LA CREU DE TERME DE BELLVER D’OSSÓ
Situada a l’entrada del poble es troba una magnífica creu de terme. És d’estil gòtic i fou construïda al segle XIII. Se sustenta sobre un fust octogonal de gran llargada i a cada cara de la base de la creu s’hi pot observar la figura d’un sant. La creu és de tipologia llatina i hi ha les figures del Crist Crucificat i la Verge amb l’infant.

LA CREU DE TERME DE BOLDÚ
A l’entrada del poble, al bell mig de la plaça Major, hi trobem la creu de terme que data del segle XVII.

LA CREU DE TERME DE CASTELLSERÀ
Ubicada a la plaça del Sitjar, data del segle XVI i és d’estil gòtic. Destaca per la seva ornamentació amb motius religiosos i florals. 

  LA CREU DE TERME DE CIUTADILLA
Està situada a l’entrada del poble, és una construcció moderna del segle XX.

LA CREU DE TERME DE CLARAVALLS
A peu de carretera s’alça la creu de terme d’estil gòtic que data del segle XV. És de tipologia llatina i destaca per la seva ornamentació en els braços de la creu. En una banda de la creu hi ha el Crist Crucificat i a l’altra banda la Mare de Déu amb el nen Jesús. Entre les figures que hi ha a la creu destaquen nou sants i diferents símbols dels evangelistes. És una creu de terme d’una gran bellesa arquitectònica ja que està molt treballada i està cuidada fins a l’últim detall.   L’any 1980 fou declarada Bé Cultural d’Interès Nacional integrada dins el conjunt artístic.

LA CREU DE TERME DE LA FULIOLA
Situada als afores del poble, és una construcció moderna del segle XX.

LA CREU DE TERME DE NALEC
Una bonica creu de terme dóna entrada al poble.

LA CREU DE TERME DE LLORENÇ DE ROCAFORT
A l’entrada de la part vella del poble hi ha una creu de terme gòtica de 8,20 m d’alçada.

LA CREU DE TERME D’OSSÓ DE SIÓ
És d’estil gòtic i està situada a la plaça Major.

LA CREU DE TERME DE ROCAFORT DE VALLBONA
Situada davant de l’església de Rocafort de Vallbona.

LES CREUS DE TERME DE SANT MARTÍ DE MALDÀ
Situades a les entrades del poble, arribant a St. Martí de Maldà  per Tàrrega en trobem una i entrant per la carretera que va a Vallbona de les Monges es troba l’altra creu de terme dedicada a Sant Martí , obra de Xavier Barrachina, de  l’any 1998.

LA CREU DE TERME DE TÀRREGA
Dins la plaça Major de Tàrrega hi ha els edificis més emblemàtics. L’església és de línies classicistes i va ser finalitzada l’any 1742. L’edifici de l’ajuntament té una façana d’inspiració barroca que data de l’any 1674 i cal destacar l’escut municipal esculpit a la pedra.
La creu de terme és gòtica i data del s.XV. És d’una gran bellesa i destaca per les seves figures esculpides i treballades al detall. L’original es guarda al Palau dels Marquesos de la Floresta. Fou declarada Bé Cultural d’Interès Nacional integrada dins el conjunt artístic l’any 1980.

LA CREU DE TERME DE VALLBONA DE LES MONGES
Ubicada a l’entrada del poble hi trobem la creu de terme d’estil barroc que data del segle XVII.

LA CREU DE TERME DE VILAGRASSA
Situada davant de la capella del Roser.

Poema dedicat a la creu de terme

JO SOM UNA CREU DE TERME

Jo som una creu de terme,

plantada de fa molts anys:

sé que aquí comença el poble,

sé que aquí comença el camp.

Som un arbre sense fruita,

indefinit en l'afany,

colrat, ja, per una angúnia

de viure entre pols i fang.

Han vengut moltes anyades,

s'han fet homos els infants;

el poble creix, i maduren

els raïms en els parrals.

Tot flueix, arreu de vida

sangloten plenes les mans...

...Sols jo som la creu de terme,

plantada i sense mudar,

corsecat por una angoixa

de no ser poble ni camp.

( Llorenç Vidal)

Les esteles discoïdals
Les esteles discoïdals són monuments funeraris de pedra en forma de disc esculpit sobre un peduncle que es posaven a la capçalera de la tomba, encarades cap a sol ixent.

LA FONT PÚBLICA DE CIUTADILLA
Data dels segles XV-XVI i és d’estil gòtic. És força interessant perquè la font té dues esteles discoïdals adossades a un dels murs de la plaça i al bell mig en surten les aixetes, encara que avui ja no s’utilitzen. Tenen gravats dos  escuts amb una creu de Malta i un altre de quatre cares allargades característic de l’època. Actualment està situada al parc infantil.

LES ESTELES FUNERÀRIES DISCOÏDALS DELS OMELLS DE NA GAIA
Se’n conserven una dotzena, totes procedents del cementiri de la primitiva església, que estava situada dins el recinte del castell, a la part alta del poble.
Daten de finals del segle XII i principis del segle XIII. Són tallades en pedra sorrenca del país, de coloracions groguenques i grisoses.
Les més ben conservades tenen alçades de fins a 74 cm, i els discs tenen un diàmetre que oscil·la d’uns  30 a 50 cm, amb uns gruixos de 16-17 cm. Els discs presenten baixos relleus en forma de creus aixamplades per l’extrem o amb el dibuix del segell de Salomó (estel de sis puntes).
Segurament indicarien els enterraments dels primers habitants del castell, que foren monjos-guerrers templers o hospitalers.

LES ESTELES DE PREIXANA
Una cinquantena d’esteles funeràries discoïdals van ser trobades al cementiri vell, decorades amb tota mena de relleus que denoten l’habilitat dels seus autors i les diferències d’estils al llarg del temps. Es consideren datades del s.X al s.XVI.
L’any 1970 s’arreglava la terra de la zona del canal d’Urgell i trobaren una llosa de l’època del bronze. Era l’estela de Preixana. Una làpida de gairebé 1 m d’alçada que té gravada la figura d’un guerrer amb corretja i espasa. Es considera un monument funerari de la cultura de l’ Argar (2000-1500 a.C).
Per aquest camí, que també arriba al Mas d’Estadella, i tenint en compte el nom d’Estadella, pot ser que antigament hi haguessin esteles vora el mas i  per això es creu que hi havia més esteles a prop de la primera que es va trobar.
Avui es guarda al Museu Comarcal  de Cervera.

Altres elements escultòrics d’interès

EL MAUSOLEU DE RAMON FOLCH DE CARDONA-ANGLESOLA A BELLPUIG
En un lateral de l’església de Sant Nicolau, es troba aquest meravellós sepulcre. És una obra d’estil plenament renaixentista feta en marbre de Carrara per l’escultor italià Giovanni Merliano de Nola vers el 1525. Va ser transportat, desmuntat en peces, per mar i terra des d’Itàlia fins al convent de Sant Bartomeu. L’any 1841 va ser traslladat a l’església parroquial, lloc on es troba actualment. La qualitat dels elements escultòrics fan que el conjunt sigui una de les millors obres renaixentistes existents a Catalunya. Fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1925. L’obra escultòrica és considera la peça renaixentista més important conservada a Catalunya.

LA PORTALADA ROMÀNICA DE L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA D’AGRAMUNT
El temple fou declarat Bé Cultural d’Interés Nacional  l’any 1931. Es començà a construir a finals del segle XII i al segle XIII es bastí la portalada, encara que  el campanar no es va acabar fins ben entrat el segle XIV. Durant la seva construcció va tenir lloc la transició del romànic al gòtic, i en aquest temple podem veure com aquests estils interactuen de tal manera que n’observem les meravelles de cadascun d’ells. El més important, des del punt de vista artístic, és la portalada principal feta per l’Escola Lleidatana.

LA PORTALADA ROMÀNICA DE L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE VILAGRASSA
L’església de Santa Maria, d’origen romànic, és l’edifici que dóna més personalitat al poble.
La portada, de la segona meitat del s.XIII, té el mateix esquema estructural i els elements decoratius que la de Verdú i la d’Agramunt, corresponents a l’anomenada Escola Lleidatana. De l’església d’època medieval només en resta  la portalada romànica. Aquest edifici ja existia en època visigòtica, més tard es va anar reformant i barrejant amb els diferents estils.
L’any 1976 fou declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) integrada dins el conjunt artístic.

Monuments diversos :

A l’Urgell també hi ha diversos monuments que estan dedicats a algun personatge il·lustre o que simbolitzen l’esperit lluitador o heroic d’alguna persona del poble o comarca. Alguns dels quals són:

EL MONUMENT A LA DONA A  DONZELL D’URGELL
A l’entrada del poble trobem el monument a la dona, que va ser inaugurat l’any 1988. El monument duu la següent inscripció: “El poble de Donzell d’Urgell dedica aquest monument a totes aquelles dones que any rere any van fer possible que mai els faltés aigua a les seves llars”.

EL MONUMENT AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT LLUÍS COMPANYS AL TARRÒS
Situat al peu de la carretera C-53 en direcció a Balaguer hi trobem el Monument en memòria de qui fou president de la Generalitat entre 1934 i 1940, Lluís Companys i Jover.
Fill predilecte del poble va néixer el 1882 al Tarròs i va anar a estudiar Dret a Barcelona. Al llarg de la seva vida va ocupar diversos càrrecs com a regidor de l’Ajuntament de Barcelona, governador civil de Barcelona, diputat al Parlament de Catalunya i finalment president de la Generalitat de Catalunya.  El 1939 s’exilià a França i els alemanys el detingueren a La Baule, l’extradiren a Espanya on el 1940 morí afusellat a Montjuïc.
L’escultura de l’artista targarí Antoni Boleda està envoltada d’arbres i arbusts, bancs per seure, una font i una zona de pàrquing.

EL MONUMENT A LA MARINADA A BELIANES
A la plaça del Portal es  troba aquest curiós monument, més conegut com el molí de vent. És una escultura mòbil metàl·lica construïda l’any 1988. Fou obra de l’arquitecte Daniel Gelabert, fill de Belianes.

EL MONUMENT AL TORRONAIRE A AGRAMUNT
Situat a la plaça del Torronaire, aquest monument està dedicat a l’ofici del torronaire molt arrelat al municipi.

EL MONUMENT ALS PAÏSOS CATALANS A TÀRREGA
Està ubicat a la plaça del Carme, més coneguda com el Pati. L’escultor valencià Andreu Alfaro el construí l’any 1981.