CONSELL COMARCAL
LA COMARCA
MUNICIPIS
GUIA DE SERVEIS
TURISME
POBLE A POBLE

 

Agenda Cultural
Notícies
Activitats trimestrals
Butlletí trimestral
Memòria anual
Webs d'interès

 

Agenda 21 de l'Urgell
La Ruta del Cister
Turismapes
Atenció permanent a les dones
Patronat de Turisme Ara Lleida
Turisme de Catalunya
Camins de l'urgell a peu i amb btt
Rutes de l'Urgell- Palau Robert
Consorci Normalització Lingüística
Diari de l'Alcalde
Mapa Turístic
Pimec
INICIA: per la creació d'empreses
La Vall del Corb
Feina Activa- OFERTES DE FEINA
Postres de l'àvia
Receptes de cuina
Pensem el que mengem
Remeis Casolans
L'Urgell a un pas

darrera   davant

Patrimoni Arqueològic

L’Urgell compta amb un gran nombre de jaciments arqueològics i restes d’èpoques antigues. N’hi ha que estan més ben conservades que altres, però en definitiva totes elles ens mostren la història i el passat d’aquesta zona. La major part de les poblacions de la comarca tenen algun vestigi dels seus avantpassats.

Aquests són alguns exemples:
Dins el terme de Nalec s’han localitzat restes de sílex i de ceràmica de l’edat del bronze i de l’època romana a la partida dels Recots. A la partida dels Vilars, al marge dret del riu es trobaren restes d’una possible vil·la romana que seguiria tota la vall del Corb, enllaçant les terres de la Barcino romana amb les de l’Ilerda, que estava inclosa dins la via romana.
El terme de Ciutadilla és ric en jaciments prehistòrics i s’han trobat restes de ceràmica ibèrica al pla del castell i a les Deveses. També s’han trobat interessants vestigis de l’època romana als Obacs. Altres materials com el sílex es trobaren al tossal d’Emporius, als Perellons o al coll de la Portella.

ap3.jpg


A Preixana l’existència de pobladors al tossal del Sitjar, en l’època ibèrica, es confirma amb les sitges d’aigua i  gra i les restes de ceràmica d’aquella època.

DSC_0001.JPG

Al terme de Puigverd d’Agramunt, prop de Castellnou d’Ossó, es van trobar l’any 1961, arran d’uns treballs agrícoles, les restes d’uns mosaics policromats, pedres i tenalles del segle IV.  Encara que el  1928 ja s’havien  trobat en el mateix terreny restes d’ossos i tombes romanes. El mosaic és  una tècnica decorativa amb petites peces, anomenades tessel·les, que omplen un espai, sigui de paviment o mural, formant dibuixos i formes.  Els mosaics de Puigverd d’Agramunt juntament amb els d’Empúries, a Girona, són els mosaics pavimentats més importants de Catalunya.

Antigament en un petit tossal hi havia la població de Castellsalvà, situada entre Belianes i Arbeca, que pertanyia al terme de  Belianes. S’hi trobaren restes d’època ibèrica , així com  monedes d’or i argent. També en altres indrets com les Pletes o els Vilars es trobaren restes ibèriques i romanes que actualment estan guardades a l’Institut d’Estudis Ilerdencs de Lleida.

L’origen de Vilagrassa es pot situar, probablement, en una vila romana del Baix Imperi: els carreus de pedra fets servir per aixecar el campanar i uns fragments de mosaic ( s.IV o V ), avui al Museu Arqueològic de Barcelona, són les restes que donen testimoni d’aquest primitiu nucli de poblament.

TORRE CIRCULAR DE CASTELLNOU D’OSSÓ
Data del segle II a.C. i és d’estil romà. Al damunt d’un petit turó hi ha aquesta estructura en forma circular de 24 m de diàmetre i una porta al nord. Es conserva part de la torre del castell. Al centre d’aquesta hi ha la torre medieval que fou construïda més tard, quan el terme fou conquerit pel comte Ermengol IV d’Urgell l’any 1070. La torre romana també s’anomenava Castell Lliuró.  Era un punt de fortificació defensiva per vigilar les antigues rutes de la vall del Sió. És una construcció romana que manté bona part de la seva fisonomia i monumentalitat, amb unes característiques úniques a Catalunya i a Espanya. L’any 1985 fou declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.

Castellnou7.jpg

POBLAT IBÈRIC DEL MOLÍ D’ESPÍGOL DE TORNABOUS
Situat en una suau elevació del terme hi trobem les restes arqueològiques d’un antic poblat ibèric a la partida del Molí d’Espígol. És un dels exemples més importants de l’urbanisme iber a la província i fou un gran centre productor, agrícola, ramader, polític i comercial.
Durant 500 anys el poblat va viure diverses fases constructives. Al segle V a.C. es construí el primer nucli emmurallat del qual es conserva el carrer principal amb una claveguera per conduir l’aigua de la pluja, la muralla i un edifici amb columnes.
Per això aquest poblat destaca pels carrers pavimentats amb conduccions d’aigua per a la pluja. Fou al segle IV a.C.  quan es definí una nova disposició urbanística i es van construir nous barris i murs. Aquest urbanisme va ser patent durant 200 anys i són les edificacions que s’hi poden veure actualment. Es construí també una torre que guardava la porta de la muralla. Les cases eren complexes i es compartien estances segons l’activitat i les necessitats dels seus habitants. A finals del s.III a.C. es construí una nova muralla. Entre els segles II i I a.C amb l’arribada dels romans el poblat fou abandonat. Els habitants del Molí d’Espígol es dedicaven a l’agricultura, la ramaderia i altres activitats artesanals com treballar amb el teixit, la metal·lúrgia  o la ceràmica.

Horari: ( de l’1 d’octubre al 31 de maig), obert de dimarts a dissabte, de 10 a 13.30 h i de 15 a 18 h

( de l’1 de juny al 30 de setembre), obert de dimarts a dissabte, de 10 a 13.30 h i de 16 a 19.30 h

El segon i l’últim diumenge de cada mes i els dies festius de dimarts a dissabte, obert de 10 a 13.30 h.

Més informació:  Museu d’Arqueologia de Catalunya 93 424 65 77 i 675 785 126

Web:  www.mac.cat , e-mail: agarridof@gencat.net

pa5.jpg

POBLAT IBÈRIC DELS ESTINCLELLS  DE VERDÚ
Construcció  del segle III-II a.C. De les excavacions que s’han fet fins ara, només s’han estudiat 5 cases grans. Però es creu que el poblat tenia 6-7 cases grans de forma trapezoïdal amb 4 estances i 10 cases  més petites amb dues habitacions. Es creu que no eren més de 90 persones i que eren pobladors de classe mitjana alta.
Les cases eren fetes de pedra a la part base, que és la que ha aguantat tots aquests anys i una part feta de fang i aigua que era la que feia la paret. Aquesta part és la que ha caigut a sobre de la base de pedra i al seu interior s’hi han trobat moltes vaixelles, estris i plats d’aquella època. Molts d’ells eren d’importació d’Eivissa o de la Campania italiana (zona de Nàpols). Gràcies a aquesta ceràmica trobada la podem situar en el temps i fer un estudi del poblat i la seva època i història. De moment no està obert al públic, però es preveu que d’aquí un temps es pugui adaptar per a fer-hi visites.
Més informació: Oficina de Turisme de Verdú- Tel. 973 347 007 , web: www.verdu.cat, e-mail: turisme@verdu.cat

pa1.jpg 

 MUSEUS

MUSEU COMARCAL DE L’URGELL A TÀRREGA
C. Major, 11 - 25300 Tàrrega - Tel. 973 31 29 60 – Fax 973 50 05 52
Web: www.museutarrega.com, e-mail: info@museutarrega.com
Horari d’estiu: (juliol i agost). Obert només els dissabtes, de 18 a 21 h.
Horari d’hivern: dissabtes, de 12 a 14 h i de 18 a 21 h; diumenges i festius, de 12  a 14 h.
Visites concertades per a grups tots els dies de la setmana. Visites guiades per la ciutat de Tàrrega.
Descripció: entre altres sales, hi ha una sala d’arqueologia centrada en el món ibèric. Àrea pedagògica amb tallers per als escolars relacionats amb el món ibèric, sala d’audiovisuals. 

 pa3.jpg

MUSEU D’ARQUEOLOGIA  DE VERDÚ

(antic edifici de l’Hospital de Verdú)- Tel. de l’Oficina de Turisme de Verdú

973 347 007, web: www.verdu.cat , e-mail: turisme@verdu.cat

Descripció: col·lecció  arqueològica de Ramon Boleda i exposició dels treballs arqueològics del poblat ibèric dels Estinclells de Verdú. També hi ha restes d’altres poblats ibèrics com el Molí d’Espígol de Tornabous o restes romanes provinents de Guissona i el tossal Rodó.
Horari al públic: cal trucar per concertar visita.

pa2.jpg

 
 pujar Consell Comarcal de l'Urgell - c. Agoders, 16 - 25300 Tàrrega - Tel. 973 500 707 Fax 973 500 666 - e-mail: consell@urgell.cat