El Romànic

A la comarca hi ha diverses mostres de l’art romànic català. Les primeres mostres daten del segle X quan es començaren a construir les primeres esglésies  de pedra i calç amb el preromànic. Una gran quantitat de mestres començaren a practicar a Europa els primers retalls del Romànic. Eren construccions més grans, amb absis semicirculars i naus dividides per pilastres i arcs de mig punt.
Al llarg del segle XII es formaren escoles de picapedrers que integraren als edificis  i claustres l’escultura amb temes bíblics, teixits orientals i animals. Vers el segle XIII apareix l’Escola Lleidatana que fou la darrera florida del romànic ja que incorporaren al romànic decoració àrab gràcies als picapedrers sarraïns integrats en equips constructors. Els principals edificis romànics de l’Urgell són:

L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA D’AGRAMUNT
Es començà a construir a finals del segle XII i al segle XIII es bastí la portalada, encara que  el campanar no es va acabar fins ben entrat el segle XIV. Durant la seva construcció va tenir lloc la transició del romànic al gòtic, i en aquest temple podem veure com aquests estils interactuen de tal manera que n’observem les meravelles de cadascun d’ells. El més important, des del punt de vista artístic és la portalada principal feta per l’Escola Lleidatana.
El temple fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional  l’any 1931.

LES IMATGES DE SANT PERE I SANT PAU D’ANGLESOLA
L’església de Sant Pau d’Anglesola va ser construïda a finals del segle XVI, al mateix lloc on hi havia hagut una església romànica, de la qual encara es conserven les imatges de pedra de Sant Pere i Sant Pau ubicades a la façana i de mida gairebé natural.

L’ESGLÉSIA DE SANT PERE DE BELLVER D’OSSÓ
L’edifici, d’estil romànic, data del segle XII, encara que l’any 1098 ja s’esmenta l’antiga església que estava lligada amb la de Guissona. Fou cedida a la col·legiata de Santa Maria de Solsona pel Papa Eugeni III.
Està construïda sobre una gran roca en un petit tossal a 400 m d’altitud, a la dreta del riu Sió. L’edifici té una sola nau, dos contraforts a la banda sud i un absis semicircular que té un rellevant estil romànic. La porta d’entrada està formada per un arc de mig punt amb dovelles on hi figura el baix relleu de Sant Pere. Durant els anys 80 es van realitzar excavacions a les tombes excavades a la roca que es van trobar a l’absis.

L’ESGLÉSIA DE SANT PERE  DE CASTELLNOU D’OSSÓ
La primitiva  església romànica data del segle XI. És un edifici d’una sola nau amb un absis semicircular. La nau és coberta amb volta de canó. La façana és coronada amb un campanar d’espadanya. Al llarg de la nau hi ha diversos contraforts.
A l’interior de l’església hi ha un sarcòfag d’estil romànic del segle XII. Està compost  per quatre peces. Tot i que no es veu massa bé s’aprecia la imatge  d’un personatge que porta una creu a la mà dreta i un ram de flors a la mà esquerra. També hi ha altres personatges esculpits que semblen plorar la mort del personatge principal. Es creu que al costat del cementiri hi ha alguna estela discoïdal de pedra.

EL CONVENT DE VALLSANTA DE GUIMERÀ
Al peu de la carretera, poc abans d’arribar a Guimerà, hi ha les ruïnes de l’església romanicogòtica, amb grans finestrals, d’aquest monestir començat vers el 1235.

 EL SANTUARI DE LA BOVERA DE GUIMERÀ
És dalt d’un turó des d’on es divisa el paisatge de la comarca. Al costat de l’ermita actual, hi ha part d’un claustre romànic, del s.XII, del monestir femení cistercenc de la Bovera, filial del de Vallbona de les Monges, fundat vers l’any 1176. Zona de pic-nic i d’esbarjo. El poble de Guimerà segueix  la tradició d’aplegar-se a la Bovera tots els Dilluns de Pasqua. Molts pobles de la contrada hi van en romeria  en diferents dies de l’any.
 Per demanar  les claus, cal trucar al Patronat de la Bovera al tel. 973 303 215,
Sr. Miquel Prous.

L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE STA. MARIA  DE GUIMERÀ
Sobre una gran roca s’alça l’església que va ser construïda entre els s.XI i XII. Iniciada en un moment de creixement de la vila pels senyors Guerau Alemany de Cervelló i la seva esposa, Geralda de Rocabertí.
La planta és de creu llatina i el campanar de planta quadrada, el qual s’aixecà a finals del s.XIV - XV. Al seu interior, i concretament a l’altar Major, s’hi pot admirar un retaule d’alabastre de la Mare de Déu de l’Assumpció, d’estil gaudinià (1940), obra d’en Josep M. Jujol (deixeble de l’arquitecte Gaudí).
Horari al públic: obert de dimarts a divendres de 10  a 13 h , dissabte i diumenge de 10  a 13 h i de 16.30  a 19 h .

L’ESGLÉSIA ROMÀNICA DE SANT PERE DE MALDÀ
La primitiva església de Maldà fou construïda el s.XIII emplaçada al peu del poble. L’edifici és força sobri i senzill, construït amb pedres regulars  i amb molt poques obertures. Té una sola nau construïda amb grans carreus de pedra i amb volta de canó. La portada és un arc de mig punt sostingut per columnes. Els capitells presenten una decoració vegetal molt estilitzada i d’una gran senzillesa. La portalada d’accés és formada per una porta dovellada d’arc de mig punt.

L’ERMITA DE SANT JOAN DEL MALDANELL DE MALDÀ
És una ermita reconstruïda en un turó que convida a la contemplació d’un excel·lent panorama de petits boscos d’alzina i pi i de les valls dels rius Corb i Maldanell. Els seus orígens són romànics.

L’ESGLÉSIA DE SANT ANDREU DE MONTBLANQUET
L’edifici data del segle XIII i és d’estil cistercenc, que va del romànic al gòtic. Té una sola nau coberta amb volta de canó i sense absis diferenciat. L’absis és llis i al seu lateral hi ha la sagristia i a l’altre cantó el cor. El campanar és d’espadanya.

L’ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL DE MONTFALCÓ D’OSSÓ
El campanar d’espadanya conserva la primitiva aparença romànica. Inicialment l’església fou d’estil romànic però a partir de l’any 1614 la van reformar. A l’interior s’hi venera la imatge romànica de la Mare de Déu de Montmagastrell.

L’ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DEL REMEI D’OSSÓ DE SIÓ
L’any 1139 ja està documentada l’església d’Ossó de Sió. És d’una sola nau d’estil romànic tardà amb un absis semicircular. De l’església romànica només en queden la part nord de l’absis i els murs de la façana de ponent.

L’ERMITA DE SANT MIQUEL DE PUIGVERD D’AGRAMUNT
L’ermita és d’estil romànic primitiu i la seva construcció es fixa vers els segles XI-XII.

L’ESGLÉSIA DE SANT GIL DE RIUDOVELLES
L’església data del segle XIII i és d’estil romànic, encara que la primera notícia documental és de l’any 1098, quan hi ha l’acte de consagració de l’església de Sta. Maria de Guissona, de la qual depenia. Té una sola nau amb una coberta de volta de canó. No té absis i el campanar és d’espadanya.

LA CAPELLA DEL CASTELL DE SANT MARTÍ DE MALDÀ
Originàriament era romànica, però al llarg dels anys ha sofert diverses reformes.

EL PALAU DELS MARQUESOS DE LA FLORESTA DE TÀRREGA
El Palau del Marquesos de la Floresta és un edifici del s.XIII, que té la façana d’estil romànic civil i és curiós que està reproduït al Poble Espanyol de Barcelona. L’any 1980 fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional integrat dins el conjunt artístic.

 EL REIAL MONESTIR  DE SANTA MARIA DE VALLBONA
L’Orde del Cister estava sota la Regla de Sant Benet, que rebutjava tot allò que era superflu. Va néixer al segle XI com una renovació monàstica que anava en contra de la riquesa, apostava per l’oració, el treball, el recolliment i l’acolliment de peregrins. Amb la figura de Bernat de Claravall aquesta orde s’estengué per tot Europa i arribà als monestirs de Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges. 
L’església del monestir és de transició del romànic al gòtic. Destaquen els dos cimboris; un és el cimbori llanterna i l’altre el del campanar. A cada costat del presbiteri hi ha un sarcòfag. El claustre, iniciat al s.XII, mostra els diferents estils arquitectònics a cada una de les ales.
L’any 1931  el monestir fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

Horari: de dimarts a dissabte, de 10.30 a 13.30 h i de 16.30 a 18.45 h. Diumenges i festes de precepte, de 12 a 13.30 h i de 16.30 a 18.45 h. Hivern (novembre a febrer) l’horari de tarda: fins a les 18 h. Dilluns tancat. Els dilluns del mes d’agost, obert a partir de les 10.30 h.
Informació: tel. 973 330 266 (Monestir) i tel. 973 330 567 (Oficina de Turisme) i 973 330 260 (Ajuntament).
Web: www.vallbona.com, e-mail: vallbona@vallbona.com

 L’ESGLÉSIA  DE SANTA MARIA DE VERDÚ
L’edifici data del segle XIII i és d’estil gòtic renaixentista encara que ha sofert moltes transformacions al llarg dels anys. De l’època romànica resta la portalada que pertany a l’escola lleidatana. Damunt d’aquesta hi ha un rosetó d’estil gòtic. La talla del Sant Crist del s.XIII, molt venerat a la vila. També hi ha la imatge de Sant Flavià, patró de la vila que data del 1659. La talla de pedra de Santa Maria  que data del 1435 i el retaule de la Puríssima del 1626.

L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE VILAGRASSA
L’església de Santa Maria, d’origen romànic, és l’edifici que dóna més personalitat al poble. La portada, de la segona meitat del s.XIII té el mateix esquema estructural i els elements decoratius que la de Verdú i la d’Agramunt, corresponents a l’anomenada Escola Lleidatana. De l’església d’època medieval només en resta  la portalada romànica. Aquest edifici ja existia en època visigòtica, més tard es va anar reformant i barrejant amb els diferents estils. L’església és d’una sola nau amb capelles laterals. La portalada d’accés lateral és d’estil romànic. La decoració dels arcs concèntrics, gradualment rebaixats, alterna les puntes , bandes en ziga-zaga, en hèlix... Els àbacs dels capitells originen un fris continu decorat amb una complicada feina d’entrellaçar la cinta amb perles. La figura humana, tractada de manera primitiva, és present en les escenes bíbliques de l’arc d’entrada a l’església.
El campanar de planta quadrada és de transició del romànic al gòtic, ofereix una perspectiva particular per la seva manifesta inclinació. Alguna vegada l’han anomenat “ la Torre de Pisa de l’Urgell “.
L’any 1976 fou declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) integrada dins el conjunt artístic.